Logo l@te
Logo URV
ACEDIM: Avaluació i Certificació de la Competència DIgital Docent en la formació inicial de Mestres: una proposta de model per al sistema universitari català.

ACEDIM: Avaluació i Certificació de la Competència DIgital Docent en la formació inicial de Mestres: una proposta de model per al sistema universitari català.

2017ARMIF00031

2018 - 2020

Els estudiants, futurs ciutadans de la societat digital, ja des de l’educació primària necessiten adquirir una sèrie de
competències, entre elles la Competència Digital (CD), que serà fonamental per a l’ús correcte i eficaç dels dispositius tecnològics mòbils (Jubany, 2015) tan presents a la vida quotidiana i encara molt poc integrats en els processos d’aprenentatge. Durant la darrera dècada s’han realitzat diverses investigacions orientades a la definició de la CD.

Iniciem l’aproximació a la Competència Digital Docent (CDD) amb el primer document publicat per un organisme oficial UNESCO (2011) que defineix unes bases en referència a aquesta competència indicant que no era suficient que els docents desenvolupessin la competència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per ensenyar-la als seus estudiants, sinó que el docent de l’era digital també haurà de tenir la capacitat de dominar les eines digitals per assegurar que els seus estudiants desenvoluparan les competències necessàries per a integrar-se en un context digital (des de la vessant personal, professional i social) en el què hauran d’aprendre al llarg de la seva vida de una manera permanent. Abans i després, però, existeixen altres publicacions de referència respecte a la CDD.

Si comparem els referents dels diferents marcs veiem que estan més centrats en els processos d'alfabetització que en el desenvolupament de la CDD pròpiament dita mentre que els models se centren més en els processos d'aplicació de les TIC en el context educatiu. Les propostes dels últims anys fan un pas més i incorporen, també, els processos de desenvolupament professional digital del docent.

Com la nostra investigació es va dur a terme en el context català és important que tinguem en compte quins van ser els antecedents que constitueixen, en part, la base d'aquesta definició de CDD. Abans d'abordar la definició i el desenvolupament de la CDD, s'havia treballat la CD per a la ciutadania. Aquesta està definida en l'acreditació en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), en els seus tres nivells de desenvolupament (ACTIC 1, 2 i 3). Es pren ACTIC com a marc de referència de la competència digital instrumental des d'una perspectiva més general i que constitueix la base per al desenvolupament de la CDD molt més orientada a l'especificitat de les tasques i atribucions d'un professorat que ha de desenvolupar-se com professional en uns espais i escenaris educatius que hauran d'afrontar els reptes de la societat digital.

Aquesta CDD orientada a la seva pràctica pedagògica a l'aula, se l'ha anomenat Competència Digital Metodològica (CDM)(Generalitat de Catalunya, 2013, 2016) i és a partir d'aquesta que s'han concretat les 5 dimensions i 22 descriptors especificant indicadors relacionats i 3 nivells de desenvolupament (principiant, mig i expert) a partir de la consecució d'aquests indicadors (Generalitat de Catalunya, 2016).

Instruments y proves per a l’avaluació de la CD i la CDD. Amb la necessitat de formar en CDD al professorat, va associada la necessitat d'avaluar-la. A més d'identificar quins són els components de la CDD, es fa necessari conèixer quins són els diferents nivells de desenvolupament de la mateixa i disposar d'instruments, d'autopercepció i d'avaluació, que ens permetin fer una gradació d'aquests amb la finalitat d'orientar als docents
sobre la seva situació competencial i cap a on orientar-la per seguir avançant (Lázaro i Gisbert, 2015).
Creiem fonamental orientar els processos d'avaluació cap a estratègies més objectives que la subjectivitat que representa mesurar un exercici només des de la perspectiva de l'autopercepció dels actors (Simens et. Alt., 2015).
Existeixen en l'actualitat diferents instruments i proves per a l'avaluació i l'acreditació de la CD i de la CDD. La seva diversitat té a veure amb dos aspectes: l'enfocament general i els procediments de mesurament i avaluació. Dels instruments analitzats en els treballs de (Calvani et al., 2009; Esteve & Gisbert; 2013; Larraz, 2012; Esteve-Mon, 2015, Lázaro, 2015) en trobem de diferents tipus. Uns impulsats per governs nacionals o institucions internacionals, altres se centren en habilitats bàsiques específiques i altres d'ordre superior. Alguns instruments, tenen un enfocament educatiu i es dissenyen per a ser integrats en el procés d'ensenyament-aprenentatge mentre que altres estan orientats des d'una perspectiva generalista, per certificar i / o acreditar les competències digitals de la ciutadania

L'anàlisi de les eines d'avaluació de la CD ens serveix com a base per al disseny de les eines d'avaluació de la CDD.  A Europa la primera que va tenir un impacte, pel que fa a la quantitat d'estats que van decidir adoptar-la (en l'actualitat més de 150 països i accessible en més de 30 idiomes), és la ECDL i el ICDL que es dissenyen com un sistema d'acreditació d'aquesta competència per a qualsevol ciutadà. Les proves que conté es centren en conceptes bàsics, en la gestió de fitxers, el maneigdels diferents programes ofimàtics i l'accés a internet.

Participants

Nom Centre
Xavier carrera Universitat de Lleida
Jordi Chumillas Universitat de Vic
Juan González Universitat de Girona
Francesc Esteve Universitat Jaume I
Vanessa Esteve Universitat Rovira i Virgili
Anna Forés Universitat de Barcelona
Joaquín Gairín Universitat Autonoma de Barcelona
Mercè Gisbert (IP) Universitat Rovira i Virgili
Virginia Larraz Universitat d'Andorra
José Luis Lázaro Universitat Rovira i Virgili
Marta Marimon Universitat de Vic
Elena Ojando Universitat Ramon Llull
Anna Pérez Escola l’Arrabassada
Teresa Romeu Universitat Oberta de Catalunya
Georgina Rovira Escola Parc del Saladar d’Alcarràs
Anna Sánchez-Caballé Universitat Rovira i Virgili
Mònica Sanromà Universitat Rovira i Virgili
Héctor Vinyas Escola els Àngels
Mateu Vives Escola Antoni Torroja i Miret

Programa d'ajuts

L’objectiu general que ens plantegen en aquest projecte és el desenvolupament i validació. A nivell de Sistema Universitari Català, d’un instrument i una estratègia d'avaluació de la CDD que ens permeti, primer, determinar si el futur docent és CD i, segon, poder determinar quin és el seu nivell de desenvolupament de la CDD en funció dels 3 nivells definits (Generalitat de Catalunya, 2016) comptant que la formació dels graus en Educació hauria d’assegurar, almenys, el nivell inicial de desenvolupament de la competència. Els objectius específics són:

  1. Revisar y adaptar des de la perspectiva internuniversitària l'eina d'avaluació de la CDD desenvolupada en el projecte ARMIF2015 per a dissenyar la versió de sistema d'aquesta.
  2. Fer una prova pilot de l'aplicació de l'eina a totes les universitats participants en el projecte utilitzant una mostra representativa d'estudiants.
  3. Adaptar i contextualitzar l'estratègia de recollida d'evidències per a l'avaluació de la CDD
  4. Fer una prova pilot del procés de recollida d'evidències per a l’avaluació a cada Universitat per a poder configurar una estratègia tipus.
  5. Revisar, des de la perspectiva interuniversitària, el model i l'estratègia de certificació de la CDD per ajustar-la a les necessitats i característiques generals del sistema.
  6. Fer una prova pilot del procés certificació de la CDD en el darrer curs dels graus d'educació en totes les universitats participants en el projecte.
  7. Definir les recomanacions, a modede guia, per incorporar, a l’hora de l’accés a la carrera professional, l’exigència de tenir certificat el nivell inicial de la CDD.

La metodologia seleccionada per al present projecte, per la seva adequació i conveniència, és la “Educational Design Research” (EDR) o investigació basada en el Disseny Educatiu (Van den Akker et al., 2006). Aquesta s’entén com un procés sistemàtic d’anàlisi, disseny, desenvolupament i avaluació d’una intervenció (un programa formatiu, un producte o un procés) com a solució a un problema educatiu complex (Plomp & Nieveen, 2009).És necessari superar el dèficit pràctic de la investigació en tecnologia educativa, considerant-la més com un procés que com una eina, i abordant la seva complexitat des d’una visió sistemàtica i des de la col•laboració, generant valors que guiïn el seu ús per als professionals (Amiel & Reeves, 2008). Considerem l’EDR com a una metodologia mixta i dinàmica (veure figura 2), en què hi ha decisions ja preses i altres que es generen al llarg del procés. Això justifica que hi hagi concrecions metodològiques que no es puguin decidir i fer explícites a priori. L’EDR no és quelcom entre allò qualitatiu i allò quantitatiu i no es pot definir pels mètodes que utilitza, sinó per l’objectiu que persegueix: desenvolupament d’innovació fonamentada (Bereiter, 2002).

Som conscients de la dificultat que comporta l'avaluació d’una competència d’aquesta complexitat i com a estratègia trobem molt interessant la proposta de Gairín (2010) ja que evidencia una avaluació a diversos nivells amb el que no només s'avaluen les funcions professionals sinó que l'avaluació es pot realitzar també de les demandes socials i des de la realitat laboral.

Perquè aquesta avaluació tingui sentit hauria de tenir repercussions professionals des de la perspectiva de l’accés a la carrera professional. Aquesta és una situació que l'administració educativa no contempla, hores d’ara. Per aquesta raó des d’aquest projecte, i en funció dels resultats, es faran una sèrie de recomanacions orientades a l’administració educativa per tal d’oferir-los una proposta contrastada i fonamentada en els resultats de recerca.

Publicacions

  • Lázaro Cantabrana, J. L., Usart Rodríguez, M., & Gisbert Cervera, M. (2019). Assessing Teacher Digital Competence: the Construction of an Instrument for Measuring the Knowledge of Pre-Service Teachers. Journal of New Approaches in Educational Research, 8(1), 73-78. doi:10.7821/naer.2019.1.370

     

    Enllaç: https://naerjournal.ua.es/article/view/v8n1-10