Centre virtual de documentació i estudi de la música de banda
2023 - 2023
En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent per la digitalització del patrimoni com a eina de suport a la recerca. Això és degut al fet que la digitalització ajuda a valorar el patrimoni i a fer-lo més accessible a tota la societat, per una banda, al públic especialitzat, com investigadors i/o estudiants i d’altra banda, per a públic general o amateur que tinguin interès pel tema en qüestió.
Malgrat que el patrimoni cultural té una gran importància en el desenvolupament de la societat, de vegades no se li dona el valor que mereix. En moltes ocasions, no s’aprofita tot el seu potencial, tenint en compte que contribueix en l’educació de la ciutadania, crea lligams territorials i millora el desenvolupament professional de la ciutadania. Per tant ens trobem en un escenari on la preservació i la conservació del patrimoni cultural és un tema clau per al futur de la societat.
Amb l'augment del ritme de globalització i la consegüent exposició a diferents cultures, és important protegir i promoure la cultura tradicional i el seu patrimoni associat. La música també forma part d’aquesta cultura tradicional i per tant és important recuperar el nostre patrimoni musical per tal d’entendre la història, la cultura i en definitiva a entendre la societat. A més a més, proporciona una connexió amb el passat la qual, al mateix temps connecta amb les generacions futures. La música tradicional sovint conté històries i informació història que no es troba en altres fonts.
En aquest projecte ens centrarem amb la música de banda. Quan parlem de música de banda a Catalunya és a les Terres de l’Ebre on hi ha un major nombre de formacions de banda i de músics, tant professionals com amateurs. Concretament hi ha 13 bandes només a la comarca del Montsià.
Les societats musicals a les quals pertanyen aquestes bandes, tenen una gran importància atès que són les encarregades d’adaptar, transformar, recrear i mantenir viu el patrimoni musical. La seva constitució social i el seu repertori musical són el vincle que uneix a les diferents generacions i la que crea la seva identitat cultural. Al mateix temps, totes les bandes de música tenen la seva Escola de música, la qual s'encarrega de formar als futurs músics que conformaran les agrupacions musicals i alguns d’ells escolliran la música com a professió.
Tot aquesta tradició de música de banda ha fomentat, durant diverses generacions, que sorgeixin figures rellevants en el món de la banda de música, com és el cas del Mestre Esteller, el Mestre Simó Arasa i el Mestre Amela Guillot dels que existeix un fons documental (preservat per les famílies) que ara no està accessible i que seria d’ajuda per als investigadors.
Aquest projecte és una proposta conjunta entre el Centre d’Estudis Seniencs (CES), l’Agrupació Musical Senienca (AMS)i el grup de Recerca ARGET de la URV que és qui lidera el projecte. Aquestes tres institucions tenen una llarga experiència de col·laboració amb altres projectes.
Participants
| Nom | Centre |
| Mercè Gisbert Cervera | Universitat Rovira i Virgili |
| Ramon Palau Martín | Universitat Rovira i Virgili |
| Vanessa Esteve González | Universitat Rovira i Virgili |
| Lluís Miró | Agrupació Musical Senienca |
| Anna Bellaubí | Centre d’Estudis Seniencs |
Programa d'ajuts
- Dissenyar i desenvolupar un espai digital obert dirigit a estudiosos de la música de banda, i al públic en general, per fer visibles figures de la música de banda de Terres de l’Ebre.
- Cercar, digitalitzar i estudiar els fons documentals del mestres i compositors Esteller, Amela i Arasa - Fer les històries de vida dels tres mestres i compositors.
- Crear una metodologia per fer semblances de figures rellevants de la música de banda a les comarques de l’Ebre com a base d’un centre digital d’estudi.
- Vincular aquest projecte amb el projecte del Festival de Músiques en Terres de Cruïlla com inici de l’espai d’estudi i centre de documentació - DOCUBAN.
- Analitzar i classificar les obres dels compositors a nivell formal i d’instrumentació.
Per a la realització d’aquest projecte ens centrarem en 4 estratègies metodològiques
- Anàlisi i digitalització de la documentació manuscrita del fons de l’Agrupació Musical Senienca. Amb aquest procediment es tindran en consideració tant les partitures originals dels compositors com tota aquella documentació que sigui necessària per a la investigació. (Liderat per la URV i la AMS)
- Anàlisi de la trajectòria (musical i social) dels mestres directors utilitzant la tècnica d'històries de vida, a través d’entrevistes de testimonis directes, premsa antiga, estudi del fons documental, entre d’altres. (Liderat pel CES)
- Disseny i desenvolupament d’una base de dades oberta i accessible a tota la comunitat. (Liderat per la URV).
- Estudi i anàlisi formal de les obres originals dels compositors per tal de conèixer les influències musicals i els instruments utilitzats durant l’època contemporània al compositor. (Liderat per la AMS)
